Per ser infectats per Legionel·la, a part que ha d’haver-hi un reservori d’aigua, aquest s’ha d’amplificar per mitjà de les xarxes de conducció artificial d’aquesta.

 

Ha d’arribar a nosaltres en forma d’aerosols (microgotes a dutxes, torres de refrigeració, piscines en moviment…), és a dir si es dispersa a l’aire i entra dins del nostre sistema respiratori, pot produir-nos infeccions (pneumònies). És una malaltia que es desenvolupa sobretot en països industrialitzats de manera més elevada.

 

Els bacteris de la Legionel·la poden sobreviure a temperatura ambient durant més d’un any a l’aigua. Entre 20 i 50ºC es propaguen, a menys de 20ºC permaneixen en letarg. A més de 70ºC moren.

 

Els aerosols dels quals parlàvem poden arribar a atènyer alguns metres, però no llargues distàncies. Com més petites les gotes, més fàcilment poden entrar als nostres pulmons i més temps permaneixen en suspensió a l’aire.

 

No és una malaltia que és contagi persona a persona i no existeixen els portadors crònics del microorganisme.

 

Depenent de com sigui la persona exposada a aquests aerosols (edat avançada, fumadora, altres malalties…) i el temps que passi exposada als mateixos i a la virulència dels bacteris, pot provocar l’aparició de l’malaltia o brot.

 

És important tenir en bones condicions la instal·lació (neteja, desinfecció, trams d’aigua estancada…) i sens dubte, és necessari consultar, aprendre i aplicar tota la legislació vigent en matèria de prevenció i control de la legionel·la.

 

Tenint en compte això, ja ha estat editada la nova NORMA UNE, 100030 d’abril 2017, sobre ” Prevención y control de la proliferación y desanimación de Legionella en instalaciones”.