En aquest article parlarem de què és la legionel·la, on apareix, els factors que influeixen en la seva multiplicació i les mesures de control.

 

La legionel·la és un bacteri amb àmplia capacitat de sobreviure en un ampli rang de condicions, es multiplicant fàcilment entre 20 i 40 º C i es destrueix a 70 º C.

 

El gènere Legionella integra l’espècie L. pneumophila, de la qual s’han descrit almenys 14 serogrups. El serogrup que causa més freqüentment infecció en humans, i que és també el més present en el medi ambient, és el serogrup 1.

 

La legionel.losi és una malaltia bacteriana d’origen ambiental que presenta fonamentalment dues formes clíniques diferenciables: la malaltia pulmonar o “malaltia del legionari” que es caracteritza per pneumònia amb febre alta i la forma no pneumònica, coneguda com a “febre de Pontiac, que es manifesta com una síndrome febril aguda, a vegades arriba a produir la mort i és de pronòstic lleu.

 

La infecció per legionel·la pot ser adquirida fonamentalment en 2 grans àmbits, el comunitari i el nosocomial (hospitalari). En els dos casos la malaltia pot estar associada a diversos tipus d’instal·lacions i d’edificis, i pot presentar-se en forma de casos aïllats o esporàdics o en forma de brots o agrupacions de casos.

 

Quant al reservori i font d’infecció, la legionel·la és considerada un bacteri ambiental, ja que el seu nínxol natural són les aigües superficials de llacs, rius o estanys. Des d’aquests reservoris naturals, el bacteri pot passar a colonitzar els sistemes de proveïment de les ciutats i així s’incorpora als sistemes d’aigua sanitària o uns altres que requereixin aigua per al seu funcionament.

 

Aquestes instal·lacions en ocasions afavoreixen l’estancament de l’aigua i l’acumulació de deixalles i productes que serveixen com a nutrients al bacteri, així s’afavoreix la seva multiplicació. Si a més es troba en la instal·lació un sistema de producció d’aerosols (dispersió d’un líquid o sòlid en l’aire), el bacteri pot dispersar-se per l’aire. Les gotes d’aigua infectades poden romandre suspeses en l’aire i penetrar per inhalació en l’aparell respiratori.

 

La susceptibilitat a la malaltia és universal, però afecta amb major freqüència a individus entre els 40 i els 70 anys, i es presenta de dues a tres vegades més en homes que en dones i és estranya la seva aparició en nens. També és més freqüent la infecció en subjectes inmunodeprimits, diabètics, pacients amb malalties pulmonars cròniques, individus fumadors i alcohòlics.

 

Quant a les mesures de prevenció, la normativa preveu:

  • Neteges i desinfeccions de xoc.
  • Tractaments amb productes específics.
  • Manteniment dels sistemes i instal·lacions.
  • Analítiques d’aigua a una temperatura adequada.

La transmissió es produeix, com hem dit, per inhalació d’aerosols amb un nombre suficient de bacteris, i no existeixen evidències de transmissió de persona a persona. L’aigua contaminada suposa un risc solament quan es dispersa en l’atmosfera en forma de microgotes. Com a curiositat, només les gotes que presenten una mesura igual o inferior a 5 micres, són susceptibles de passar als alvèols pulmonars.

 

La legionel.losi és una malaltia de declaració obligatòria des de 1996 a Espanya.